Avui vos proposam un joc d'escriptura:
Fer un relat imaginari o real a partir d'una frase.
En aquest cas, és divertit veure quin camí tria cada persona per al seu relat i una mateixa frase dóna resultats ben diferents i inesperats.
Es necessita imaginació i correcció.
Per a la correcció vos proposam que mireu aquest link on estructuren una mica aspectes importants a tenir en compte per escriure un relat:
http://www.xtec.cat/centres/c5003238/escriptors/text_narratiu/text_narratiu3.htm
Triau una d'aquestes frases:
"A la tauleta de nit hi havia el rellotge del meu padrí, un llibre vell i un paquet de xocolatines."
"No puc aconseguir entendre per què aquesta llimona ha vengut rodant."
"- Hola? Ets aquí? - I aquestes van ser les seves últimes paraules."
"Les xifres lluminoses del temporitzador indicaven que només quedava menys d'un minut i mig ..."
"De cop vaig recordar el motiu pel qual em trobava allà"
"El dia que vaig decidir deixar de viure en un gira-sol, vaig començar a ser feliç."
"Ningú s'imagina lo dur que és ser un peix."
12 comentaris:
Aquí vos deix el que he fet jo:
"A la tauleta de nit hi havia el rellotge del meu padrí, un llibre vell i un paquet de xocolatines.
No puc recordar quant temps feia que no entrava a l’habitació de la tieta Maria.
L’olor de l’estança em va provocar un retrocés en el temps. Aquelles nits que passàrem tots els cosins contant relats de por, a les fosques, amb una llanterna i amb tota la nit per davant. La tieta sabia perfectament com contar les històries més versemblants per tenir-nos a tots amb l’ai al cor, a punt de l’esclat, a punt de cridar, tot i que anàvem ben alerta, no volíem mostrar que teníem por.
En aquell moment va entrar el meu cosí Paul i em trobà tan capficada en tants records que vaig botar i cridar a l’hora. “
El títol... podria ser: LA TIETA MARIA o RECORDS o...
I aquí el que he fet jo:
HOLA, ETS AQUÍ?
Hola? Ets aquí?- I aquestes van ser les seves ultimes paraules. L'agent de policia John Smith, va aturar la gravació, es va aixecar de la cadira, va agafar el maletí i va partir cap a casa.
Aquell cap de setmana se li va fer etern, no va poder aclucar l'ull cap d'aquelles nits per culpa d'un estrany remordiment que no sabia d'on venia. O potser si. La veu d'aquella noia li era familiar, però per més que s'esforçava no aconseguia recordar de què li sonava.
No reeixia a agafar el son, així que va decidir baixar al soterrani a cercar les eines i arreglar aquella aixeta que feia sis mesos que perdia aigua i entretenir-se una mica.
Va baixar les escales i va sentir un crit de darrere un moble. Aquell moment va ser terrible. Què hi feia al seu soterrani aquella noia? De sobte ho va recordar tot. Aquell dia quan només tenia vuit anys va tornar de l'escola i en entrar es va trobar la seva mare estesa al terra amb les venes tallades enmig d'una bassa de sang. Aquella imatge li va esquinçar la ment.
La va deslligar, li va donar roba d'abric i un bol de sopa per que agafes temperatura. Després li va deixar el llit per que pogués descansar.
Al matí següent la va dur a comissaria i seguidament van contactar amb la seva família que la va venir a cercar.
Ell es va lliurar als seus companys i abans que el fiquessin entre barrots va dir: només vos demanaré una cosa: “per favor necessito un metge”.
Després de complir la condemna que li havien imposat, va enviar un missatge al psiquiatre per agrair-li tot el que havia fet per ajudar-lo. Però més emotiu era el que li havia enviat a la família de Susan, la jove que havia raptat, demanant-los perdó per tot el que els havia fet passar.
Hola! Demà a classe penjare el meu... Tanit una pregunta sobre una cosa que no he entes del teu relat:
Que te que veure la mort de la mare amb la noia al soterrani?
Gacies
AVENTURA EN EL BOSC.
Un dia al bosc va apareixer un patufet que sercava la sortida a aquell bosc tan espes. Despres la blancaneus estava agafant pomes del arbre, va demanar ajuda a pinotxo que nomes xarraba i xerrava fins que en popeye li va ficar un tros de espinacs i se va callar perque no li agradaven. Hansel i grettel varen pensar que ells pasaran solucio a tots els problemes dels seus amics. ADEU A TOTS¡¡¡ AQUEST ES EL MEU RELAT JEJE¡¡
El moix segrestador
“A la tauleta de nit hi havia el rellotge del meu padrí, un llibre vell i un paquet de xocolatines”vaig dir a la meva mare.
A!! Hola sóc en Miquel no m'havia presentat, tinc dotze anys i visc a Madrid amb els meus pares i el meu padrí. No sabíem qui m'hos havia llevat les coses del meu padrí i meves, creiem havia sigut el meu pare, perquè estava enfadat amb el seu pare, que és el meu padrí.
Al final no havia sigut el meu pare, havia sigut el moix del meu veí, mentre que nosaltres havíem sortit a comprar. Va entrar i s'ho va endur tot i la xocolatina se la va menjar.
Marc Gomez
LA LLIMONA FANTASMA
No puc aconseguir entendre per que aquesta llimona ha vengut rodant. AI¡¡¡ Soc na Marga flora, una nina molt simpàtica. La meva amiga va trobar una llimona, va dir farem un suc de llimona que te moltes proteïnes, quan varem deixar la llimona a la cuina ca començar-li a sortir potes i mans
Varem sortir correnços cap a la sala a xerrar, varem dir durem aquesta llimona a un laboratori que l'examinin amb molta curiositat perquè no passi res, també anirem al laboratori a examinarla. Al cap de cinc minuts varen sentir que la llimona xerrava i cridava.
Hola!!! Que tal aqui vos deix aquest relat. Que disfruteu!!!!
La venjança no és el millor camí
No puc aconseguir entendre per què aquesta llimona ha vengut rodant. En Raul va pensar que podria haver caigut per aquell turó, així que va pujar i és va trobar un cadàver davall d'un arbre, llimoner però va pensar: aquesta cara em sona, va resultar que era el seu germà Eddy i va decidir que es venjaria de la seva mort.
Una setmana després, en Raul es va fer militar per aprendre diferents diferents maneres de matar. En Raul va sortir de l'exercit, un any després, va demanar les empremtes dactilars i va saber que va ser una persona de la seva família. Va anar a cercar a tota la seva família fins que va saber que havia estat el seu pare i va anar en persecució fins la teulada i en Raul va fer una trucada li va donar una abraçada però de cop el va empènyer tirant-lo cap abaix i va dir:
-Que he fet era el meu pare,
Arrepentit-se i es va deixar caure.
LA BROMA I LA LLIMONA
No puc aconseguir entendre perquè aquesta llimona ha vingut rodant. Aquest cas era prou difícil per mi, però pels altres detectius seria tan fàcil com menjar un pastis. Vaig deixar la llimona per un segon, però em vaig enrecordar d'una cosa estranya que vig veure quan la vaig agafar. "Que estrany"- vaig pensar-"Hi ha gotes de sang."Però si una llimona no té sang!
No vaig tardar ni un segon per agafar el ganivet i tallar la llimona. El que vaig trobar a dins em va aturar la respiració. Dins la llimona hi havia un cor! Quin monstre podia fer aixó?
De cop em va sonar el móbil.
- Hola, Rita- Em va saludar en Lluis- A mi m'ha agradat molt la llimona, i a tu?
- Però que és aixó?-Vaig preguntar cridant- És de veritat o és una de les teves brometes?
- Saps perfectment que és una broma- Em va respodre content.
Vaig tirar el móbil de cop i vaig tirar la llimona a les escombreries. La veritat era que no era gens divertit.
No puc entendre com va arribar aquella llimona allà. Vaig mirar al menjador i me vaig trobar al meu marit mort a la cadira amb la mà oberta. Li havien disparat, probablement un veïnat però no sabia qui hauria estat vaig cridar a la policia, me varen dir que era un assassinat.
La policia va cridar a la ambulància, desprès d'uns quants dies va pensar:
-Serà la màfia que li devien doblers.
Va anar amb la policia a la casa de la màfia que li havien disparat i van fer una batalla i van disparar a tots els de la màfia i va anar la esposa del marit i li va deixar una flor en la seva tomba.
Brissel a dit...
Les xifres lluminoses del temporitzador indicaven que nomes quedava menyts d'un minut y mig
-Oh, no! no puc morir encara, soc molt jove nomes tincsetanta-dos anys!
llabors es va despertar assutat, va trucar al seu millor amic i li va dir:
- Josep he tingut un somni en el que algu avia activat una bomba en un banc que es deia "Sa nostra caixa".
- Què?
- Llabors, anemi!!
- El que ocorr, és que quan varem arrivar nomès quedava menys d'un minunt y mig i amès vaig dir una frase que hem va acovardar molt.
- I que deies?
- m... no hem record ja tho dirè quan em acordi, ames m'estig gastant molt de doblers parlant amb tu, ara hem d'anar a aturar la bomba. Mentre tant truca a la policia.
- Docs en marxa!
Els dos amics es dirigien cap el banc al igual que la policia, i quan nomes quedava 5 segons i va passar igual que en el seu somni pero just cuan anava a explotar, els policies el varen detenir. En Pep i en Josep es varen quedar aliviats al saber que al final tot es va solucionar i fins i tot varen sorgir a la tv per el rescat.
UN LLADRE AMB LA NATALIE
Hola ets aquí?-i aquestes van ser les seves ultimes paraules. La Natalie les va dir quan feia la trucada des d'una cabina telefònica d'Anglaterra. Vaig sentir la seva veu i ràpidament es va tallar la senyal. Creia que havia passat alguna cosa, però no sabia que, em vaig quedar pensant que podia haver passat. Em vaig quedar molt preocupada no sabia qui me podria ajudar i tampoc sabia que fer. Vaig telefonar més de tres vegades i no m'agafava el telefon. Vaig dir que hi havia alguna cosa estranya i vaig pensar que a lo millor necessitava anar a Anglaterra.
Vaig telefonar als meus pares i lis vaig explicar tot i la meva mare va dir:
-Vols que t'acompanyi a Anglaterra?
I jo li vaig dir:
-No gràcies, aniré tota sola, ah si! Per cert me'n vaig el dimecres.
-Si veus a la Natalie saluda-la de la meva part
Quan va arribar el dimecres va ser el moment d'anar me'n, vaig estar dues hores a l'autocar i després vaig agafar un taxi que hem va dur a la casa de la Natalie, aleshores vaig arribar i vaig tocar el timbre. Vaig veure la porta que estava un poc oberta vaig entrar ¡em vaig trobar la Natalie desmallada!i vaig cridar:
Natalie! Que et passa, rapidament vaig trucar a la ambulància i als seus pares. Una hora després a l'hospital el metge va dir:
-La Natalie te un cop en el cap potser sigui peligros
El seu pare va dir:
-La podem veure?
-Sí es clar passeu
Quan la vam veure estava molt tranquil·la
El metge va dir:
-Li farem un repàs del seu cap si esta be
Nosaltres estàvem afora i quan ens va cridar el metge va dir:
-La Natalie s'ha recuperat!i m'ha dit que va ser un lladre que va agafar un vidre i li va tirar en el cap i el lladre li volia matar, passeu a veure-la
I tots varen dir:
Natalie! Una abraçada
El Misteri de la Llimona
No puc aconseguir entendre per què aquesta llimona ha vingut rodat a la meva habitació, i com a entrat és el que no entenc, perquè la pota estava tancada. Jo a aquesta llimona no l'entenc, que és misteriosa? Mai en la meva vida havia vist una llimona tan grossa i verda. Jo crec que no és una llimona. Què és ido?potser és misteriosa és un altra fruita. Quina fruita serà? Jo se que és, si tu ho saps acaba sa història, però molt ben acabada per sebre el secret de la llimona misteriosa.Si acabes la història bé sabràs el secret però si no l'acabes bé mai ho sabres.
Publica un comentari a l'entrada