Cercant per la xarxa he trobat alguns relats que m'han agradat.
... el d'un pirata amb els dos ulls sans que un bon dia decideix tapar-se un ull amb un parxe en forma d'estrella i des d'aquell dia és més feliç!!
http://volsllegirrelats.blogspot.com/2012/02/el-del-pirata-de-cinco-puntas-de-mireia.html
... el d'una bruixa cega que decidí confiar.
http://www.badosa.com/bin/obra.pl?id=n215-06
7 comentaris:
SOC NA SONIA ME ENCANTAN ELS RELATS CURTS¡¡¡
Hola! Aquí pos el meu relat de filosofia.
Quan dorms
-Ja es tard per una nina de set anys. Va dir el pare quan el rellotge va marcar les deu. La Nadia encara no tenia son però ja havia sentit al pare, que si no volia que s'enfades tenia que fer-li cas.
S'en va anar al llit amb l'intenció de que la mare li contes el conte d'en Hansel i en Grettel perquè a ella li agradava moooltissim perquè vol menjar-se la caseta de xocolata.
Avui la mare no se'l va contar perquè estava molt cansada. A la Nadia no li va quedar més remei de dormir, però no va poder fins passats trenta minuts, que estaria pensant? Aixo només ho sabia ella. L'habitació era enorme, amb moltes joguines i molts contes de tota la vida. A les dotze i quart exactament es va sentir un petit renou i tot d'una molts més, però no gaire alt perquè no volien que la Nadia es despertes, na Blancaneus amb una poma a la mà va baixar de la prestatgeria amb la Ventafocs darrera i la Bella Dorment amb el fus davant. De sobte el peluix del Gat amb Botes va botar del llit, en Peter Pan de la portada del llibre amb el Flautista de Hamelin que hi era just al costat amb unes rates. Després va venir la Rateta amb un dineret per invitar al seu acompanyant Popeye a un pot d'espinacs. Va ser una festa inoblidable, molt millor que la de l'any passat. Quan la Nadia es va aixecar ja hi era tot rrecollit, perquè els personatges dels nostres contes no volen que es sàpiga el seu secret.
Nair.
Que vos a semblat?
AVENTURA EN EL BOSC.
Un dia al bosc va apareixer un patufet que sercava la sortida a aquell bosc tan espes. Despres la blancaneus estava agafant pomes del arbre, va demanar ajuda a pinotxo que nomes xarraba i xerrava fins que en popeye li va ficar un tros de espinacs i se va callar perque no li agradaven. Hansel i grettel varen pensar que ells pasaran solucio a tots els problemes dels seus amics. ADEU A TOTS¡¡¡ AQUEST ES EL MEU RELAT JEJE¡¡
AVENTURA EN EL BOSC
Un dia al bosc va apareixer un patufet que sercava la sortida de aquell bosc tan espes.Despres la blananeus estava agafant pomes del arbre, va demanar ayuda a pinotxo que no mes deia mentidas i le creixia el nas fins que popeye li va ficar espinacs a la boa i es va callar.Hansel i el seu germa varen pensar que ells posaran solució a tots els problemes dels seus amics aixi no se tornara a repetir.
ELS AMICS DE SUPERPEIX
Ningu s'imagina lo dur que es ser un peix entre que et pesquen,et freeixen o planxen, tambe et menjen.Amb totes aquestes idees algu s'ho o pot imaginar? – ningu contesta-. Ahir estava jo jugant amb el meu amic de l'alma, estavem jugant a 2 pilotes quan derepent vaig sentir un soroll era un tauró, a nosaltres mos asustan els taurons, com que sempre tenim sort aquesta vegada varem tenir molta sort.
Derrepent el tauró mos va atacar i un superheroi anomenat ``superpeix´´aquell peix heroi mos va salvar per els pels, li vam demanar a on vivia i mos va dir:
- Jo visc molt lluny, i no se si els vostres pares voldran que vengueu.
Per que no un altre dia ?-va dir el heroi-. Bal,peró amb una condició,que mos duguis volant a casa.
-Bé no sé si vos podre dur,peró si soc un superheroi no se el que dic . Vosaltres com vos anomenau?- diu el superheroi-. Jo soc en Abert,i jo en Joan,tenim 10 anys.
Jo vull ser com tu igual de alt de fort i de intel·ligent i també hermos. Quan vares descobrir que tenies superpoders?
S'ha veritat es que no ho sé, crec que va ser quan jo tenia la vostra edad quan estava a l'escola ,un dia vaig fer una carrera i s'ha veritat es que ho vaig fer genial, es varen quedar bocabadats.
Vos tinc que contar que una cosa peró no s'ho digueu a ningú es un secret entre nosaltres,s'ha veritat es que la meva família també te poders mágics com jo.
Bé com que ja no tinc més temps vos diré més coses sobre mi.
Adeu!!!
Los rayos de sol se reflejan sobre el agua, calientan la blanca arena y hacen brotar gotas de sudor en mi piel, el sonido de las gaviotas acompasan el continuo monologo del mar con la orilla y una ligera brisa balancea las altas palmeras. La vida se me escapa como la arena entre mis dedos sin poder cruzar este mar que me rodea y me encierra en un universo diseñado por dioses lejanos y muertos. Otra vez el habitual camino paradisiaco me cansa de seguridad. Como envidio el agua, que cambia de líquido a gaseoso y busca ser solido en paisajes blancos, donde sus moléculas se unen, sin miedo a su propia naturaleza transformada.
¿Tendré fuerza para llegar a otra orilla? O quizás esté mi mundo en el fondo de un mar de corales, respirando agua y sal en una realidad paralela junto a ti. Es difícil abandonar esta orilla blanca adentrarme en un infinito de agua que poco a poco me cubre, me produce tanto miedo que solo mis tobillos se ríen en la orilla.
Entonces, tu voz me alcanza, descomponen mis moléculas, las hace distantes y comienzo a ser ingrávido, me elevo en nubes de algodón que arrastra un viento complaciente hacia ti, abajo la arena desaparece y me confundo con gases viajeros, el miedo me invade, la ansiedad me angustia, apenas soy yo. No tengo pies para pisar, ni manos para coger, solo tu voz lejana me guía. Caigo en gotas de lluvia y te empapo, recorro tu cuerpo, me confundo en tu boca. He dejado de ser yo para sentir tu calor y eso me basta para entender, como se escapa mi vida por entre tus dedos.
Publica un comentari a l'entrada